Musée de Cruzy - A.C.A.P

Bienvenue sur le Site Officiel

Avant 1907

 Dempuèi mai d'una annadas ja, lo monde viticòla bolís. Fraudàrias, vins d'Argeria e talhas injustas bolegan los esperits de Nimes fins a Perpinya

 De segur portada dins lo Miètgjorn pels Fenicians, la vinha se trapa de las Cevenas fins a la mar Mediterranèu, ocupant planas et garrigas. Era un vinhòble reputat, perticularament apreciat pel Rabelais et la cor dels reis de França. Son istòria, marcada de crisis, conéis un desvelopament novèl tre 1853, gràcias a l'extencion del camin de ferre.

 Malautias

 La venguda de malautias desconegudas fins a aquí escuresís lo tablèu :

  • L'oïdium, un camparòln vengut d'Englaterra, arriba a l'entorn de 1852
  • Lo filoxerà ataca las vinhas de Gard en 1869, e las d'Erau e d'Aude en 1879.

En 1884, totas las vinhas de Lengadoc son devastadas çò que mena falhidas e règlaments judiciaris. Al despièt de la baissa de produccion, cal respondre a la demanda. D'aquí:

  • Importacions massivas de vins estrangièrs e subretot los d'Argeria que pagan pas la taxa i l'importacion ...
  • Chaptalisacion, incorporacion d'aiga (banhatge) e de sucre de bledarava a la raca...

Produccion de vins de farlabica, compausats de sucre, d'acidis, de colorants, de raisim secat crompat a pres bas en méditerranèu orientala.

 

Plants dirèctes venent de las vinhas americanas seràn la solucion al filoxerà. Lo vinhòble es tornat constituit amb l'adjuda de fòrça obrièrs mal pagats. De pertot se torna plantar. Lo mildió, parasita vengut d'America, ataca las vinhas. Lo sulfata salva la viticultora del desastre en 1885

 Signes precursors

 La vinha s'espandís alara dels puèges del rèirepaïs al litoral. L'enriquiment es espectacular : casinòs et ostalses a filhas se dorbissan dins mai d'una vilòta.

Lo près del vin comença de baissar :

  • 1893 : 40 F l'ectolitre
  • 1900 : 16 F l'ectolitre.

L'ectolitre davala fins a 50 centimas. D'unes viticultors aiman mai jetar lo vin al rèc!

En plen espandiment, lo vin del Miègjorn es en subreproduccion deguda en partida a las importacions de vin argerian, a la concuréncia del cidre e de la cervesa, e a la produccion creissanta de vins artificials e farlabicats.

Una responsa als problèmas viticòlas es l'associacion dels viticultors en coperativas, partejant d'aquesta mena los costs de produccion et melhorant la fòrça de venda.

Atal nais la primièra cava coperativa a Maraussan en 1901.

Signes anonciador de crisi punton a Serièjas en 1906. Aquí, los jornalièrs fan la cauma, adjudats per la familha e los estajants. L'armada es presta a intervenir.

 
 

1907 – Les Evénements

 Genièr

  • Comission parlamentaire d'enquista sus la crisi viticòla.

Febrièr

  • Telegrama de Marcelin Albert a Clemenceau. Ges de responsa. La misèria s'emmalís: falhidas, expropriacions, tractas impagadas, eca....

 Març

Lo 11, los "87" del Comitat d'Argelièrs rescontran la comission parlamentaire a Narbona. Dintran decebuts e prestan jurament de se separar pas tant que la "misèria" dura.

Lo 24, primièr miting à Salèlas d'Aude : 300 personas. D'ara enlà, cada dimenge, a Ovelhan, Corsan, Cap d'estanh, eca... lo nombre dels manifestants arresta pas de créisser.

Abril

  • Lo 21, parucion a Cap d'Estanh, del primièr numerò del Tocsin, organa de lucha viticòla.

Mai

  • Lo 5, a Narbona, 80 000 personas manifestan.Ferroul, lo conse, s'associa al moviment
  • Lo 12, a Besièrs, davant 120 000 personas, Ferroul recomanda la demission dels conses e la cauma de las talhas se de mesuras son pas presas sens esperar.
  • Lo 19, a Perpinhan, 170 00 manifestants.
  • Lo 26, a Carcassona, 220 00 personas.

Junh

  • Lo 2, a Nimes, 280 000 personas. Las femnas manifestan mai nombrosas qu'a l'acostumada.
  • Lo 9, a Montpelhièr, 600 000 personas. Primièras trucadas ; lo centena regiment d'infantariá se rebella a Narbona.

Lo 10, Ferroul demissiona. El, Marcellin Albert e lo comitat d'Argelièrs insistisson sus la necessitat de demorar pacifics.

 Lo 12, Clémenceau ensaja d'espaurir los elegits en demandant als prefèctes de refusar las demissions.

  • Lo 14, 442 conses demissionan. Cauma fiscala e administrativa : fasa de desobeissença civila.
  • Lo 18, mandadís de la tropa. De miètg-junh a la debuta del mès d'agost, los despartiments d'Aude, d'Erau, de Gard e de Pireneus Orientals son ocupats per l'armada.
  • Lo 19, arrestacion de Ferroul. Marcellin Albert a desaparegut. Créacion del comitat de defensa viticòla n°2 a Argelièrs pel Lois Blanc. Afichas demandan la barradura dels talhièrs e comercis en solidaritat amb los que son en preson. La jos-prefectura de Narbona es presa per assaut. L'intervencion dels cuirassièrs daissa un mòrt e mai d'un nafrats sus la plaça publica.
  • Lo 20, a Narbona, la cassa als suspèctes es dobèrta. La primièra seccion del 139ena R.I. tira sens somacion sul monde. Balanç : 5 mòrts, un detzenat de nafrats. Insurreccion a Montpelhièr, lo fuòc a la prefectura de Perpinhan. Le 17ena R.I. d'Agde se mutina, refusant d'intervenir.
    Lo 21, lo parlament vota la fisança al Clémenceau. Lo camin de ferre es copat a Paulhan per empachar lo 142ena R.I. d'anar cap a Besièrs per fin de domdarla mutinariá.
  • Lo 22, a Narbona, 100 000 personas assistisson als obsèquis de las victimas de la fusilhada.
  • Lo 23, a Paris, Marcellin Albert rescontra Clémenceau que revira la situacion en aprofiechant de son ingenuitat politica. Li balha un sal-conduit e 100 francs per tornar prene lo trin. Aquel argent pareisserà lèu coma una pròba de la traïson del Marcellin Albert.
  • Lo 26, desavoat pel comitat, Marcellin Albert se rend a Montpelhièr ont es emprisonat.
  • Lo 29, mèse en plaça d'una lei que proïbís lo banhatge e lo sevrage del vin.

Agost

  • Lo 2, mèse en libertat provisòria de Ferroul, Marcellin Albert e dels autres sòcis del Comitat.
  • Lo 3, a Narbona, Ferroul e los autres sòcis del Comitat d'Argelièrs son aculhits trionfalament.
  • Lo 4, Marcellin Albert arriba a Argelièrs, sentit coma un traïdor, escapa tot just al linchatge.

Setembre

Loe 22, fondacion de la Confederacion Generala dels Vinhairons. Fin de la desobeissança civila e de la passa "illegala" de la revòlta viticola.

 

Cruzy una longua istoria

 Cruzi miralha un sègle del miegjorn viticòle, passant de passas de riquèsa en passas de crisi, pertejat entre economia locala e recèrca de la calitat.

 De la cava coperativa ... ... de ièr

 La cava coperativa de CRUZI nais lo 16 de decembre de 1932, son president fondator se sona Jean ROBERT.

  • A sa creacion, la sèuna capacitat de produccion es de 25 000 ectolitres, sustot en plants d'Aramon e Carinhan.
  • Aprèp mai d'una crisas successivas, dont Montredon la "murtrièra" (2 mòrts en 1975), la coperativa torna organisar sa produccion.

 Atal foguèron arrancadas las vinhas dels rendements gròsses per fin de metre plants aromatics :
Sirà, Granatge, Merlòt, Cabernet, Morvèdre, en vitatges roges ;
Sauvinhon, Granatge blanc, Vionhièr en vitatges blancs.

 A la cava coperativa ... ... uèi

 Aquò per anar cap a una produccion de calitat en vins fins :

  • AOC Menervès,
    AOC Sanch Inhan,
    AOC Costièras de Lengadòc,
    Vin de País d'ÒC,
    Vin de País de Departament, de Zòna,
    Vin de taula.
  • Aquelas darrièras annadas, per afòrtir las estructuras per melhorar las aisinas de vinificacion, la cava coperativa de CRUZI passa dos tractats de fusion amb las cavas coperativas de MONT OLIÈRS et de CEBASAN.

L'estructura atal formada, "Cava dels Vinhairons de CRUSI-MONTOLIÈRS-CEBASAN", vei sa capacitat de produccion montar a 190 000 ectolitres.

  Produccion actuala

15 000 hl d'apelacion :
Menervès, Sanch Inhan, Còstièras del Lengadòc

45 000 hl de Vin de País d'Òc :
Merlòt, Sauvinhon, Chardonet

55 000 hl de Vin de País d'Erau :

10 000 hl de Vin de Taula